El Reial decret 625/1985, de 2 d’abril, que desenvolupa la Llei de protecció per desocupació llavors vigent, regula en el seu art. 3 la durada de la prestació per desocupació.
La regla general és que la durada està en funció dels períodes cotitzats en els 6 anys anteriors a la situació de desocupació. En la redacció inicial era en els 4 anys anteriors, però va ser modificat tàcitament per l’art. 210 del Reial decret Legislatiu 1/1994 de 20 de juny que aprovava el text refós de la Llei General de la Seguretat Social (actualment substituïda pel Reial decret Legislatiu 8/2015 de 30 d’octubre).
Això no obstant, a l’apartat 4 de l’esmentat art. 3 es contenia una excepció a la regla general indicada, quan es tracta de treballadors a temps parcial que no presten serveis tots els dies laborables de la setmana, als quals se’ls denomina treballadors a temps parcial verticals, en contraposició amb els treballadors a temps parcial que treballen, encara que en jornada reduïda, tots els dies laborables de la setmana, als quals se’ls denomina treballadors a temps parcial horitzontals.
Aquesta excepció consisteix que «cada dia treballat es computarà com un dia cotitzat….», a diferència dels treballadors a temps parcial horitzontals que es computen tots els dies naturals de la setmana com a dia treballat encara que la jornada sigui inferior a l’ordinària i que és el criteri que s’aplica també als treballadors a temps complet.
En la pràctica, això suposava que a un treballador a temps complet, que treballa 40 hores a la setmana o un treballador a temps parcial horitzontal que treballa 20 hores a la setmana repartits en cinc dies se’ls computava com a ocupació cotitzada els set dies de la setmana. Per contra, a un treballador a temps parcial vertical que, per exemple, treballa 20 hores a la setmana repartides en dos dies, 10 hores els dimarts i 10 hores els dijous, se li computava com a ocupació cotitzada dos dies a la setmana.
La conseqüència de tot això és que la durada de les prestacions per desocupació d’un treballador a temps parcial vertical és inferior a la d’un treballador a temps parcial horitzontal que treballa les mateixes hores setmanals i no és proporcional, sinó també inferior, a la d’un treballador a temps complet.
Davant tal situació, una treballadora a temps parcial vertical va impugnar el període de prestacions que li havia estat reconegut, primer en tràmit administratiu i després davant el Jutjat Social, corresponent el seu coneixement al Jutjat Social nº 33 de Barcelona que va plantejar qüestió *prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ja que considerava que tal regulació era contrària a la normativa europea. En l’escrit de plantejament de la qüestió, el Jutjat Social va fer constar que entre un 70 i un 80 per 100 dels treballadors a temps parcial són dones.
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea en sentència de data 9 de novembre de 2017 (assumpte C-98/15) declara que l’apartat 4 de l’art. 3 del Reial decret 625/1985:
1- No és contrari a l’Acord marc sobre el treball a temps parcial que figura com a annex de la Directiva 97/81/CE del Consell, de 15 de desembre de 1997, puix que les prestacions per desocupació no les considera condicions de treball sinó prestacions de Seguretat Social.
2- Sí és contrari a l’article 4, apartat 1, de la Directiva 79/7/CEE del Consell, de 19 de desembre de 1978, relativa a l’aplicació progressiva del principi d’igualtat entre homes i dones en matèria de seguretat social, doncs la norma estatal espanyola redueix el període de pagament de la prestació per desocupació dels treballadors a temps parcial verticals que són en la seva majoria (entre el 70 i 80 per 100) dones.
Per Reial decret 950/2018, de 27 de juliol (BOE 28 de juliol) es modifica l’apartat 4 de l’article 3 del Reial decret 625/1985, de 2 d’abril que queda redactat de la següent manera:
«4. Quan les cotitzacions acreditades corresponguin a treballs a temps parcial realitzats a l’empara de l’article 12 del text refós de la Llei de l’Estatut dels Treballadors, es computarà el període durant el qual el treballador hagi romàs en alta amb independència que s’hagin treballat tots els dies laborables o solament part dels mateixos, i això, qualsevol que hagi estat la durada de la jornada.»
La nova redacció recull la pretensió de la treballadora que va interposar la demanda contra el Servei Públic d’Ocupació Estatal, el criteri del magistrat del Jutjat Social nº 33 de Barcelona que va plantejar la qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea i així mateix el de la sentència dictada per aquest Tribunal resolent la qüestió *prejudicial esmentada.
Tals criteris són coincidents amb l’argumentació dels lletrats d’aquest despatx que van defensar l’assumpte tant davant el Jutjat Social nº 33 de Barcelona com davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea en la vista celebrada a la seu d’aquest Tribunal a Luxemburg.
En l’exposició de motius del Reial decret 950/2018 expressament s’indica que la modificació del Reial decret 625/1985 es realitza en virtut del resolt per la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de data 9 de novembre de 2017 i literalment es diu el següent:
«El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha resolt mitjançant la sentència de 9 de novembre de 2017 la qüestió *prejudicial plantejada pel Jutjat social número 33 de Barcelona (assumpte C-98/15), en relació amb la durada de la prestació contributiva per desocupació originada per la pèrdua d’un treball a temps parcial de diversos anys de durada, en el qual la prestació de serveis es realitza solament alguns dies a la setmana, la qual cosa es coneix com a treball a temps parcial vertical.
En aquests supòsits, per al càlcul de la durada de la prestació contributiva per desocupació s’aplica l’establert en l’article 3.4 del Reial decret 625/1985, de 2 d’abril, pel qual es desenvolupa la Llei 31/1984, de 2 d’agost, de Protecció per Desocupació, que constitueix el desenvolupament reglamentari al que remet el paràgraf segon del vigent article 269.2 del text refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat pel Reial decret Legislatiu 8/2015, de 30 d’octubre. Segons aquest article 3.4, quan les cotitzacions acreditades corresponguin a un treball a temps parcial o a treball efectiu en els casos de reducció de jornada, cada dia treballat es computarà com un dia cotitzat, qualsevol que hagi estat la durada de la jornada.
L’aplicació d’aquesta previsió reglamentària comporta que en casos com el qual ha donat lloc a la qüestió prejudicial, el període computat per al càlcul de la durada de la prestació no s’estengui a tot el temps de durada del contracte en el qual el treballador roman d’alta en Seguretat Social, a diferència del que succeeix en els contractes a temps parcial horitzontals que són aquells amb igual parcialitat però repartida els cinc dies laborals de la setmana, sinó exclusivament als dies realment treballats, si bé, per tenir en compte la part proporcional dels dies de descans ordinari es multipliquen aquests dies pel coeficient 1,4.
En relació amb l’anterior, el Jutjat social número 33 de Barcelona va plantejar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea com a qüestió *prejudicial, si ha d’interpretar-se la prohibició de discriminació per raó de sexe, directa o indirecta, que contempla l’article 4.1 de la Directiva 79/7/CEE del Consell, de 19 de desembre de 1978, relativa a l’aplicació progressista del principi d’igualtat de tracte entre homes i dones en matèria de Seguretat Social, en el sentit que impediria o s’oposaria a una norma nacional que, com ocorre amb el citat article 3.4 del Reial decret 625/1985, de 2 d’abril, en els casos de treball a temps parcial «vertical» exclou del còmput com a dies cotitzats els dies no treballats, amb la consegüent minoració en la durada de la prestació per desocupació.
La sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea declara que, efectivament, l’article 4.1 de la Directiva 79/7/CEE del Consell, de 19 de desembre de 1978, ha d’interpretar-se en el sentit que s’oposa a una normativa d’un Estat membre que, en el cas del treball a temps parcial vertical, exclou els dies no treballats del càlcul dels dies cotitzats i que redueix d’aquesta manera el període de pagament de la prestació per desocupació, quan està acreditat que la majoria dels treballadors a temps parcial vertical són dones que resulten perjudicades per tal normativa.
Atès que la sentència del Tribunal de Justícia de 9 de novembre de 2017, declara de forma inequívoca que l’article 3.4 del Reial decret 625/1985, de 2 d’abril, s’oposa a la norma europea, amb independència del seu efecte vinculant que determina, amb caràcter general, que el criteri en ella contingut ha d’aplicar-se des de la seva publicació i per tant ha de ser tingut en compte en la resolució de les sol•licituds de prestacions que afectin a tal suposat, evitant així futurs litigis per violació del dret comunitari, l’Advocacia de l’Estat en el Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social en el seu informe de 22 de novembre de 2017, recomana per a major seguretat jurídica, la modificació de la norma reglamentària al més aviat possible.
Per això, i pel que fa als termes concrets de la proposta de modificació normativa, la millor forma de garantir que s’aplica el mateix criteri per al còmput de l’ocupació cotitzada a l’efecte de determinar el període mínim exigible per a l’accés a les prestacions per desocupació o la durada d’aquestes, amb independència que el treball s’hagi realitzat a temps parcial «horitzontal» o «vertical», consisteix a fer constar expressament aquesta circumstància en el text de l’article 3.4 del Reial decret 625/1985.«
Encara quan la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea esmentada podia ser al•legada davant els Tribunals espanyols pels particulars directament, és molt positiu i lloable que el Govern hagi optat per modificar el Reial decret 625/1985, ja que d’aquesta forma es facilita el coneixement del criteri del TJUE i així mateix la seva invocació davant els òrgans jurisdiccionals de l’ordre social pels treballadors a temps parcial i, a més, vincula a l’Administració.
