La major part dels treballs que s’exerceixen a temps parcial, és a dir, amb jornades inferiors a l’ordinària, són treballs, en general, de baixa qualificació i, per això, mal retribuïts. A més, un alt percentatge de tals contractes es realitzen perquè el treballador/a no ha pogut accedir a aquest treball a jornada completa i s’ha hagut de conformar amb un a temps parcial, percebent menys retribució i cotitzant menys a la Seguretat Social.
A tot això se li afegeix que les prestacions econòmiques de Seguretat Social a les que ten en dret, no sols són inferiors en raó a les seves inferiors cotitzacions, sinó que es regien per normes legals que les penalitzaven injustificadament, sent els dos exemples més rellevants les pensions de jubilació i les d’incapacitat permanent derivada de malaltia comuna.
Davant tals excessos legislatius, el Tribunal Constitucional ha dictat dues sentències per a tractar de corregir-los, que seguidament comentem.
I. Sobre jubilació
La sentència del Tribunal Constitucional de data 3 de juliol de 2019 (sentència 91/2019) va declarar la inconstitucionalitat i nul·litat de l’incís «de jubilació» del paràgraf primer de la lletra c) de la regla tercera de la disposició addicional setena, apartat 1, de la Llei General de Seguretat Social aprovat per Reial decret legislatiu 1/1994, segons la redacció donada pel Reial decret llei 11/2013, de 2 d’agost, per a la protecció dels treballadors a temps parcial.
En aquesta sentència el Tribunal Constitucional (TC) es pronuncia sobre la regulació legal que se’ls dispensava als treballadors a temps parcial en el càlcul de la seva pensió de jubilació.
El precepte que regulava la qüestió quan l’INSS va dictar la resolució per la qual se li reconeixia la pensió de jubilació a un treballador a temps parcial (16 de novembre de 2015), i que va donar lloc al procediment judicial que va acabar en el TC, era la disposició addicional setena de la Llei General de Seguretat Social aprovada per Reial decret Legislatiu 1/1994, que va ser derogada pel Reial decret legislatiu 8/2015 de 30 d’octubre i va entrar en vigor el dia 2 de gener de 2016, que és l’actualment vigent.
A conseqüència de tal derogació, la qüestió va passar a regular-se en els mateixos termes per l’article 248.3 del Reial decret legislatiu 8/2015, per la qual cosa el pronunciament del TC, encara que es refereix al Reial decret legislatiu 1/1994, és enterament aplicable a l’esmentat article.
Per al càlcul de la quantia de la pensió de jubilació, bàsicament (encara que no exclusivament), es tenen en compte dos paràmetres, la base reguladora i el període treballat.
La base reguladora es calcula amb la mitjana del cotitzat en els últims anys. L’any 2021 és dels últims 24 anys i l’any 2022 dels últims 25 anys. La cotització s’efectua segons el salari percebut, tant quan és a jornada completa com quan ho és a jornada a temps parcial.
En quant al període treballat, per als períodes treballats a temps parcial el que estableix la normativa avantdita és que no es prendrà com a temps treballat el transcoregut entre el dia d’inici del treball i el dia de la seva finalització, és a dir, no es prenen els dies naturals que el treballador ha estat prestant els seus serveis per a l’empresari. A aquest període (dies naturals) se li ha d’aplicar el coeficient de parcialitat del contracte a temps parcial, que és la proporció existent entre la jornada treballada pel treballador a temps parcial i la d’un treballador a temps complet. Per exemple, si un treballador a temps complet treballa 40 hores setmanals i un treballador a temps parcial 20 hores setmanals, el coeficient de parcialitat és del 50 per 100, i si treballés 10 hores setmanals el coeficient de parcialitat és del 25 per 100.
El coeficient de parcialitat s’aplica als dies naturals treballats. Per exemple, si a un contracte d’1 any (365 dies) se li aplica un coeficient de parcialitat del 50 per 100 resulta un període treballat, a l’efecte de jubilació, de 182 dies i si el coeficient de parcialitat és del 25 per 100 el període treballat computable serà de 91 dies.
Als treballadors a temps complet no se’ls aplica cap coeficient de parcialitat i el període treballat es correspon amb els dies naturals que ha durat el contracte, que ha de coincidir amb el període d’alta en la Tresoreria General de la Seguretat Social.
Resulta evident que la regulació sobre el càlcul del període treballat és més desfavorable per als treballadors a temps parcial que per als treballadors a temps complet.
Del període treballat es deriva un percentatge que s’aplica sobre la base reguladora (art. 210 del Reial decret legislatiu 8/2015) que determina l’import de la pensió de jubilació. A major període treballat major percentatge s’aplica sobre la base reguladora i, en conseqüència, major import de pensió.
Amb aquest mètode de càlcul, encara que dos treballadors hagin treballat i cotitzat el mateix nombre de dies, el treballador a temps parcial percebrà sempre una pensió inferior per un doble motiu:
D’una banda, la base reguladora de la prestació serà inferior, perquè la seva cotització haurà estat també inferior a conseqüència de que el seu sou ha estat inferior al d’un treballador a temps complet de la seva mateixa categoria.
D’altra banda, el període treballat també serà inferior a conseqüència del coeficient de parcialitat que se li aplica al corresponent contracte de treball a temps parcial.
L’argument bàsic pel qual s’oposava la Seguretat Social i l’Advocat de l’Estat perquè es declarés inconstitucional tal regulació és que la mateixa era respectuosa amb el principi de contributividad, segons la qual les pensions de seguretat social han de ser proporcionals al que s’hagi cotitzat al sistema de seguretat social. Així s’indicava també en l’exposició de motius del Reial decret llei 11/2013, de 2 d’agost, que va introduir tal regulació en el Reial decret legislatiu 1/1994 (Llei General de Seguretat Social de 1994) aprovat pel govern del PP.
Davant això, el Tribunal Constitucional argumenta que el càlcul de la base reguladora del treballador a temps parcial salvaguarda el principi de proporcionalitat (contributividad), perquè està en funció de l’esforç contributiu realitzat pel treballador.
Per contra, considera que el càlcul del període de cotització en el qual s’aplica el coeficient de parcialitat, suposa una diferència de tracte respecte als treballadors a temps complet als quals no se’ls aplica cap coeficient semblant.
Això suposa una doble penalització als treballadors a temps parcial quan se’ls calcula l’import de la seva jubilació, perquè se’ls aplica el principi de proporcionalitat (contributividad) en el càlcul de la base reguladora i també se’ls redueix proporcionalment el temps que es considera treballat segons la durada de la jornada de treball per l’aplicació del coeficient de parcialitat.
Per això, el TC considera que la regulació legal esmentada és contrària al principi d’igualtat davant la Llei que es recull en l’art. 14 de la Constitució Espanyola, perquè el mateix comporta el dret a obtenir un tracte igual que exigeix als poders públics que » els supòsits de fet iguals siguin tractats idènticament en les seves conseqüències jurídiques i que per a introduir diferències entre ells, hagi d’existir una suficient justificació de tal diferència, que aparegui al mateix temps com fundada i raonable….» i, d’altra banda, el Tribunal Constitucional, considera que la referida regulació, a més, constitueix una discriminació indirecta per raó de sexe de les dones, doncs, segons les estadístiques oficials, més del 75 per 100 de les persones que treballen a temps parcial són dones, que tradicionalment i en l’actualitat són un col·lectiu discriminat en l’ocupació conforme al que s’estableix en l’art. 2.1.b) de la Directiva 2006/54/CE, del Parlament i Consell, de 5 de juliol de 2006, relativa a l’aplicació del principi d’igualtat d’oportunitats i igualtat de tracte entre homes i dones en assumptes d’ocupació i ocupació. Conseqüentment, ha declarat inconstitucional la part del precepte que establia l’aplicació del coeficient de parcialitat als treballadors a temps parcial en el càlcul de la seva pensió de jubilació (actualment el art 248.3 de la vigent Llei General de Seguretat Social).
En resum, en l’actualitat, per al reconeixement de la pensió de jubilació dels treballadors a temps parcial, pel que fa al període cotitzat, ha d’efectuar-se de la mateixa manera que per als treballadors a temps complet.
Hem de precisar que el fins aquí exposat es refereix únicament al càlcul de l’import de la pensió de jubilació, però no per al període de temps mínim que s’exigeix (carencia) per a poder accedir a la pensió de jubilació, per al que sí que es té en compte els coeficients de parcialitat dels diferents contractes temporals i el coeficient global de parcialitat del conjunt de tots ells respecte de tot el període que hagi estat en alta en la Tresoreria General de la Seguretat Social, però aquesta és una altra qüestió.
II. Sobre incapacitat permanent derivada de malaltia comuna
La sentència del Tribunal Constitucional de data 13 de setembre 2021 (sentència núm. 155/2021), seguint el deixant de l’abans comentada de 3 de juliol de 2019 (sentència núm. 91/2019), ha declarat la inconstitucionalitat i nul·litat de l’incís «de jubilació i d’incapacitat permanent derivada de malaltia comuna» del paràgraf primer de l’article 248.3 del text refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat per Reial decret legislatiu 8/2015, que és la Llei General de Seguretat Social actualment vigent.
L’assumpte sobre el qual es pronuncia el TC en aquesta sentència és sobre la regulació legal del càlcul de l’import de la pensió d’incapacitat permanent derivada de malaltia comuna dels treballadors a temps parcial .
De la mateixa forma que per a calcular la quantia de la pensió de jubilació es té en compte la base reguladora i el període treballat, també per a la pensió derivada de malaltia comuna es tenen en compte tals paràmetres. No obstant això, en aquesta pensió també s’aplica un altre percentatge addicional que està en funció del grau d’incapacitat permanent reconegut (total, absoluta o gran invalidesa), que no té aplicació en el cas de la jubilació, però aquesta qüestió no la tractarem perquè no té tractament especial per als treballadors a temps parcial.
La base reguladora, com a regla general, es calcula amb la mitjana del cotitzat en els últims vuit anys, encara que si el treballador té menys de 31 anys d’edat o la carencia exigida és de menys de vuit anys es prenen períodes de temps més curts de cotització per a efectuar el càlcul. També per a aquesta prestació, la cotització s’efectua segons el salari percebut, ja sigui a jornada parcial quan aquest és el tipus de contracte o a temps complet.
Pel que fa al període cotitzat, als períodes treballats amb contracte de treball a temps parcial se li aplica el coeficient de parcialitat en les mateixes condicions que per al cas ja comentat de la pensió de jubilació i amb les mateixes conseqüències, és a dir, que els dies que es consideren com treballats i cotitzats són menys que els dies naturals del període en què ha estat treballant i, conseqüentment, també en alta en la Tresoreria General de la Seguretat Social.
Tampoc en aquesta prestació als treballadors a temps complet (jornada completa) se’ls aplica cap coeficient de parcialitat.
De tot això també resulta que si dos treballadors han treballat durant el mateix temps, però un l’ha fet a temps complet i l’altre a temps parcial, i se’ls reconeix una prestació d’incapacitat permanent del mateix grau, l’import de la pensió del treballador a temps parcial serà menor per un doble motiu; d’una banda, la seva base reguladora serà menor perquè les seves cotitzacions a temps parcial hauran estat inferiors; d’altra banda, el temps treballat serà inferior a conseqüència del coeficient de parcialitat, encara que els dies naturals que hagin treballat tots dos hagin estat exactament els mateixos.
En resum, també en aquesta prestació als treballadors a temps parcial se’ls està aplicant una doble penalització en l’import de la pensió, pel càlcul de la base reguladora i pel càlcul del període cotitzat.
Davant aquesta situació, el TC reitera els arguments que ja havia utilitzat en la seva sentència de data 3 de juliol de 2019, referida a la jubilació dels treballadors a temps parcial, i treu la mateixa conclusió, és a dir, que la regulació legal d’incapacitat permanent derivada de malaltia comuna vulnera l’art. 14 de la Constitució tant perquè infringeix el principi d’igualtat davant la Llei com perquè constitueix una discriminació indirecta per raó de sexe.
De tot això es conclou que, després de les referides sentències del Tribunal Constitucional, als treballadors que tinguin en la seva vida laboral períodes de treball amb contractes a temps parcial, per a determinar el període treballat en el càlcul de l’import de les pensions de jubilació i incapacitat permanent derivada de malaltia comuna, se’ls tindran en compte els períodes treballats i en alta en la Seguretat Social (dies naturals), sense aplicar-los coeficients de parcialitat, tal com s’efectua amb els treballadors a temps complet.
*******************************************************************************************
ANNEX AL COMENTARI ANTERIOR:
Les normes legals sobre jubilació i incapacitat permanent esmentades en el comentari anterior que van ser objecte d’enjudiciament pel Tribunal Constitucional en les seves sentències de 3 de juliol de 2019 (sentència núm. 91/2019) i 13 de setembre de 2021 (sentència núm. 155/2021) van quedar incloses en l’article 248.3 del text refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat per Reial decret legislatiu 8/2015, després de l’aprovació d’aquest text.
L’esmentat precepte ha estat suprimit pel Reial decret llei 2/2023, de 16 de març, que va entrar en vigor el dia 1 d’octubre de 2023 i, així mateix, també ha estat objecte de modificació per l’esmentat Reial decret llei l’article 247 de la Llei General de la Seguretat Social, que ha establert el següent:
«Article 247. Còmput dels períodes de cotització.
A l’efecte d’acreditar els períodes de cotització necessaris per a causar dret a les prestacions de jubilació, incapacitat permanent, mort i supervivència, incapacitat temporal i naixement i cura de menor es tindran en compte els diferents períodes durant els quals el treballador hagi romàs en alta amb un contracte a temps parcial, qualsevol que sigui la durada de la jornada realitzada en cadascun d’ells.»
Amb tals modificacions i amb la doctrina fixada per les sentències del Tribunal Constitucional abans indicades, pràcticament, han quedat equiparats els contractes a temps complet amb els contractes a temps parcial pel que fa a la carencia i temps cotitzat per a accedir a les prestacions de jubilació i incapacitat permanent.
