L’art. 215 de la Llei General de Seguretat Social aprovada per Reial decret Legislatiu 1/1994, de 20 de juny [actualment substituïda pel Reial decret Legislatiu 8/2015 de 30 d’octubre (BOE 31/10/2015)], establia al seu apartat 1.3) els requisits per accedir al subsidi per desocupació per a majors de 55 anys, que fins a 16 de març de 2013, en síntesi, eren els següents:
- Mancar de rendes de qualsevol naturalesa superiors en còmput mensual, al 75 per 100 del salari mínim interprofessional exclosa la part proporcional de les pagues extraordinàries.
- Aturat major de 55 anys, encara quan no tinguin responsabilitats familiars.
- Que es trobi en algun dels supòsits contemplats en els nombres 1) i 2) de l’esmentat apartat 1 de l’art. 215 de la LGSS (haver esgotat prestació per desocupació i tenir responsabilitats familiars; haver esgotat la prestació per desocupació, mancar de responsabilitats familiars i ser major de 45 anys; ser treballador espanyol emigrant retornat de països no pertanyents a l’Espai Econòmic Europeu; haver estat alliberat de presó i no tenir dret a prestacions per desocupació; haver estat declarat plenament capaç o invàlid en el grau d’incapacitat permanent parcial per a la professió habitual, com a conseqüència d’un expedient de revisió per millorança; els aturats que no tinguin dret a una prestació contributiva per no haver cobert el període mínim de cotització si acrediten 6 mesos cotitzats si no tenen responsabilitats familiars i 3 mesos si tenen responsabilitats familiars.
- Reunir tots els requisits, excepte l’edat, per accedir a qualsevol tipus de pensió contributiva de jubilació.
- Tenir complerta l’edat de 55 anys quan s’esgoti la prestació per desocupació o algun dels subsidis abans esmentats, o tenir complerta aquesta edat al moment de reunir els requisits per accedir a algun subsidi dels esmentats.
Aquesta normativa va estar vigent fins que va entrar en vigor el Reial decret-Llei número 5/2013, de 15 de març, en data 17 de març 2013, en la disposició final primera, apartat 1, introduïa un nou paràgraf en l’art. 215.1.3) de la Llei General de Seguretat Social, el contingut literal de la qual era el següent:
« Además, aunque el solicitante carezca de rentas, en los términos establecidos en este artículo, si tiene cónyuge y/o hijos menores de 26 años, o mayores incapacitados o menores acogidos, únicamente se entenderá cumplido el requisito de carencia de rentas cuando la suma de las rentas de todos los integrantes de la unidad familiar así constituida, incluido el solicitante, dividida por el número de miembros que la componen, no supere el 75 por ciento del salario mínimo interprofesional, excluida la parte proporcional de dos pagas extraordinarias..»
La sentència del Tribunal Constitucional 61/2018, de 7 de juny de 2018, resol estimar parcialment el recurs d’inconstitucionalitat interposat contra el Reial decret-Llei 5/2013 de 15 de març per més de cinquanta diputats del Grup Parlamentari Socialista, i declara inconstitucional la disposició final primera, apartat 1 del mateix, la qual cosa comporta la nul·litat del paràgraf transcrit.
Per tant, els requisits necessaris per accedir al subsidi de majors de 55 anys actualment són els que s’exigien en l’article 215 de la Llei General de Seguretat Social (Reial decret Legislatiu 8/2015 de 30 d’octubre) abans d’entrar en vigor el Reial decret Llei 5/2013 en data 17 de març de 2013.
Un dels aspectes més confusos de la sentència del Tribunal Constitucional és en quina situació queden els aturats que haguessin pogut accedir al subsidi per a majors de 55 anys després del dia 17 de març de 2013 si el Reial decret-Llei 5/2013 no hagués entrat en vigor. La sentència es refereix a la qüestió esmentada en el seu fonament jurídic 11 dedicat a «precisar l’abast» de la mateixa en el qual expressament s’indica que «no afectarà a les situacions jurídiques consolidades» i assenyala dues situacions que poden qualificar-se així: aquelles que hagin estat resoltes mitjançant sentència ferma i també les que hagin estat resoltes mitjançant resolucions administratives fermes.
Sobre el que no es pronuncia la sentència és sobre la situació en què queden aquells aturats que no van arribar a sol·licitar el subsidi per a majors de 55 anys i, per tant, no ha recaigut ni resolució administrativa ferma ni tampoc sentencia.
Aquest col·lectiu d’aturats pot tenir fonament jurídic per reclamar que els efectes econòmics del subsidi que se’ls reconegui actualment ho sigui amb data d’efectes de quan van complir els requisits per accedir a l’esmentat subsidi de no haver entrat en vigor el Reial decret-Llei 5/2013, si tals requisits es van complir després del 17 de març de 2013.
